Sinopsi

Anys 60, concretament 1964. A un poble menudet de la comarca de l’Alcoià, a l’interior d’Alacant, els veïns són testimonis del conflicte que generen unes terres entre dos famílies: els Pedreguer, actuals propietaris d’eixes terres (La Pedrera) i els Falcó, adinerats i amb pretensions de donar altre us a eixe camp.
El domini fàctic del poble és per a Don Joaquim Falcó, que té la majoria de terrenys. El major dels Pedreguer, Jaume, encapçala la resposta a esta tirania portant en davant una cooperativa. Açò provocarà un gran canvi al poble i una posició clarament enfrontada entre les dos famílies. A més, el que la filla dels Falcó s’enamore del fill dels Pedreguer complicarà les relacions.
Com als pobles tot se sap, i tothom parla sobre tothom, cada veí té la seva pròpia opinió del que està passant a L’Alqueria Blanca: el retor, Don Cipriano, amant del dominó i el bon menjar, tracta de mediar entre les dues famílies, sempre buscant les solucions més justes; els botiguers, Blanca i Pascual, que despatxen pa i queviures, donen respostes senzilles per als grans problemes del món; el cambrer del bar, Sento, sempre a la última moda; l’assistenta de Donya Maria, Empar, una soltera que té ganes de festejar però no troba amb qui; Pauline, la francesa, que aporta una mirada diferent a eixe petit món anomenat L’Alqueria Blanca; l’alcalde Don Miquel Falcó, voluntariós a les seves tasques administratives...
Els habitants de l’Alqueria viuen envoltats per un món en constant canvi i que inevitablement els afecta; des que la dona utilitza per primera volta el bikini fins a l’arribada del primer aparell de televisió al poble, els veïns evolucionen, de vegades amb el peu canviat, però sempre lluitant per no perdre el somriure. L’Alqueria Blanca retrata la senzilla i, a la vegada, apassionant vida de un poble valencià als inoblidables anys 60.

L'època

Dècada dels 60. Fins a este moment, el país vivia immers en un aïllament polític i econòmic, les fronteres estaven tancades al món. La arribada al Govern franquista dels denominats ministres tecnòcrates revoluciona el panorama polític. Es posen en marxa uns Plans de Estabilització i Desenvolupament per a modernitzar la economia. A l’any 1964, el ministre Laureano López-Rodó inaugura el Primer Plan de Desenvolupament. El turisme és el sector estrella: al 1964 es celebra la arribada del turista onze milions. 
Pa i futbol. Es juga a Espanya la Fase Final de la Eurocopa mentre el Moviment franquista aprofita per a commemorar els primers vint-i-cinc anys de pau.  La selecció espanyola va assolir la gran feta d’aconseguir el campionat. El gol de Marcelino contra la selecció russa  passaria a la història del futbol espanyol. Encara vivim amb l’esperança de repetir eixa feta algun any...
En l’univers cultural no hi ha llibertat creadora, la censura continua vigent. Per primera vegada des del final de la Guerra es suprimeix l’obligatorietat de pagar un impost per tindre a casa un aparell de radio. A les ones hertzianes triomfen Los Sirex amb la seua cançó Si yo tuviera una escoba i la Chica Ye-yé, interpretada per Conchita Velasco i Luis Aguilé. Arriben els bikinis a les platges valencianes i es posa de moda la mini falda, les dones més atrevides mostren les cuixes mentre altres posen el crit al cel. Als llars entren els primers electrodomèstics, comença la revolució consumista. A l’Alqueria Blanca, tot això no passarà desapercebut.

El poble

A L’Alqueria Blanca, com a qualsevol poble, estan representats els ciutadans de tots els estrats socials i laborals. Des d’una família humil com són els Pedreguer que s’ocupen de treballar el camp, fins a una família poderosa com els Falcó que gestionen moltes terres. El futur i el destí del poble queden reflectits pel retor, els forners, el cambrer del bar, l’alcalde...
Al ser una localitat menuda, els Pedreguer i els Falcó, coincideixen amb la resta de veïns en espais comuns com són el forn, el llavador, la plaça Major, el bar o l’església.
Els habitants de L’Alqueria Blanca, tot i que viuen a un medi rural on els mitjans de comunicació no tenen cap incidència, mantenen relacions amb el món exterior i amb els avanços a la capital mitjançant diversos veïns: Robert Pedreguer que estudia Dret a la capital; Sento, el cambrer, que sempre està a l'última en moda i tendències; o Massiano, que viatja contínuament per la comarca venent els seus variats productes.